Pere Navarro: "Jo vaig ser el primer que li va dir al rei Joan Carles I que abdiqués"

Pere Navarro i Morera, de 55 anys, va ser Primer Secretari del Partit Socialista Català del 2012 al 2014, optant així a la presidència de la Generalitat. Va dimitir del càrrec. Va ser també alcalde de Terrassa del 2002 al 2012. Actualment és Secretari Primer de la Mesa del Parlament.

Per què federalisme i no independència?

Crec que és millor anar junts que separats. Però anar junts no vol dir de de qualsevol manera. S’han de canviar les relacions entre Catalunya i Espanya. Vaig recuperar la idea d’en Maragall i vaig afegir-hi reformar la Constitució. S’hi ha de reconèixer explícitament la singularitat de Catalunya. Quan vaig proposar la reforma constitucional, em van dir que estava xalat. I mira, ara cada cop hi ha més gent que ho defensa. La Constitució es va fer en un moment molt difícil, i la gent que la va fer té un mèrit molt gran. Però pel panorama actual presenta moltes mancances.

Què creu que ha fet malament el PSOE?

No vam saber administrar la crisi econòmica: vam agafar receptes de la dreta ultraliberal. La solució no era retallar en educació i en sanitat. I l’esperança de vida a Catalunya, amb les retallades, ha baixat! Però això no ho podem dir públicament, perquè ens dirien que som no-sé-què. I això és el que s’ha fet a Catalunya i a Espanya. Vam començar nosaltres i van seguir els de dretes: Rajoy a Espanya i Mas a Catalunya. Hauríem d’haver atacat directament el Frau Fiscal. Crec que tampoc caldria haver fet un Estatut. Ningú no el demanava.

Per què va dimitir com a Primer Secretari del PSC?

Tenia molta oposició mediàtica. Quan sortia a la premsa, els exconsellers em contradeien. I el resultat de les eleccions europees van posar nerviosa molta gent. Ningú em deia que plegués, però jo ni volia ni podia continuar sense la meva gent. Volia que canviés el portaveu i altres persones. Els vaig dir: “escoltin, si volen que canviï tantes coses, els sortirà més a compte canviar-ne només a un, que sóc jo”. De vegades, però, m’agafen ganes de tornar-hi. Però crec que en Miquel Iceta és un molt bon secretari. Ens coneixem des que estàvem a Joventuts, fa quatre dies. Aquí estic, però, ajudant en el que es necessiti.

Si hagués estat President de la Generalitat, hagués impulsat el canvi constitucional?

Sí. En aquell moment, el 2003, es donaven les condicions per fer una primera reforma constitucional. No sé si ho hagués aconseguit, però quan vaig voler que el PSOE s’hi impliqués, i també en el model federal, tothom em deia que estava boig. I a l’estiu del 2013 vam fer una reunió tot el PSOE i vam aprovar una declaració on s’impulsava el model federal. Ho vam fer entre Rubalcaba i jo. El problema és que tenim un Partit Popular. He parlat amb gent del PP que veuen que han de canviar les coses, però no són els que més manen.

Ha parlat amb més gent sobre la situació que travessa Espanya?

Amb gent de tots els partits, amb el Rei pare i amb el Rei fill.

Els reis són partidaris d’una Espanya federal?

No et puc dir el que pensen ells, perquè les converses amb els reis són... El que sí que et puc dir és que estan preocupats per aquesta situació.

Expliqui’m com va ser això que li va dir al rei que abdiqués.

Va ser molt divertit, l’any 2012. Estàvem en un dinar de la Cambra de Comerç a la Llotja de Barcelona. Imagina-t’ho, un edifici tan solemne. Jo era l’encarregat de fer la conferència. Com que havien passat moltes coses gruixudes, no recordo quines, vaig proposar un canvi en el capdavant de la monarquia. Si ho haguessis vist... Tothom va agafar els mòbils, i van dir: “lo que acaba de dir aquest!”. Va ser tremendo. Després es va demostrar que tenia raó. El canvi per en Felipe ha estat cosa bona.

Si li interessava tant la política, per què va estudiar Biologia?

M’agradaven les ciències de la vida. Vaig plantejar-me fer Medicina, però vaig decidir fer Biologia. M’agradaven els bitxos que es miren al microscopi. La política també m’agradava, i vaig començar a militar al partit socialista amb setze anys. També m’agraden molt les motos. Diuen que a qui agraden les motos es divideixen en dos: els que han caigut i els que cauran. Jo sóc dels que han caigut.

Per què és vostè “dels que han caigut”?

La moto em va caure a sobre. Es va desequilibrar i em va caure a la cama. La meva tíbia va quedar com un puzzle. Tenia 40 anys, i vaig estar 14 mesos amb crosses i vaig passar per quatre operacions. Va ser un any molt complicat.

Ha tingut altres feines abans de ser polític?

De petit vaig treballar a la botiga d’electrodomèstics i d’objectes de regal que tenien els meus pares. Quan estudiava vaig fer suplències en un laboratori. Vaig anar fent feines una mica xorres. Després vaig treballar en campanyes electorals, organitzant esdeveniments culturals... I al 87 ja em vaig posar en política.

Ha tingut moments desagradables al llarg de la seva trajectòria professional?

Sí. Sempre et trobes amb algun gilipolles que t’insulta. Un dia estava en un lloc de bocates amb la dona i les filles. Pel Twitter, algú em va dir: “què fots aquí? Fot el camp!”. Jo pensava: si vols res, vine i m’ho dius. Si tu sabessis la d’insults i amenaces que reps per les xarxes! A la gent se li’n va molt l’olla. Arriben al punt de dir “et mataré”, “ojalá et moris tu i la teva família”. Això ja és gent tarada.

Així doncs, té filles?

Sí, dues. La Júlia, la gran, és llicenciada en Dret i treballa en un despatx d’advocats, en condicions precàries. Però va fent. Viu amb el seu nuvi, va tirant, l’ajudem. La petita, la Maria, està a l’atur. Treballava en una empresa, però va anar malament. I la meva dona es diu Àngels. Ens vam casar el mateix dia que l’Artur Mas!

El mateix dia del mateix any?

Sí! Un dia que parlàvem em va dir que no sabia on aniria a l’estiu a celebrar que feia 30 anys de casats amb la dona. I li vaig dir: hòstia, jo també! Li vaig preguntar quin dia, i em va dir que el 2 de juliol, com jo, també del 82. Però imagino que ell en unes condicions diferents.

A què es refereix amb “condicions molt diferents”?

En Mas ve d’una família de recursos, i jo no. Jo em vaig casar pel Jutjat, una cosa molt senzilleta. Ni la meva dona ni jo teníem feina. Ja et dic, va ser una bogeria... La gent normal no fa aquestes coses. Però jo sempre he estat una mica loco. Per ser alcalde de la meva ciutat, per ser primer secretari del PSC, per plantejar una reforma de la Constitució i demanar l’abdicació del Rei. Però hi ha d’haver un punt de valentia en la vida de cadascú.

#PereNavarro #PSC #Entrevista